divendres, 28 de desembre de 2012

Salmó a la salsa de mostassa dolça

Salmó a la salsa de mostassa dolça acompanyat amb carxofa al forn

Aquesta és una salsa que diu amb peix. Potser també amb algun tipus de carn, però jo no ho he provat. La mostassa és una espècie amb la qual es fa una mena de maionesa, amb un gust potent. Igual pot ser granulosa amb grans sencers, que fina triturada. S'ha fet particularment famosa la que es produeix a Dijon (França). Per fer aquesta recepta, necessitem:

  • Filets de salmó de 125 gr., un per persona.
  • Oli d'oliva verge extra 4 cullerades
  • Mostassa 1/2 cullerada
  • Mel 1 cullerada
  • Suc de mitja llima
  • Pell de 1/2 llima
  • Eneldo (anet), sal i pebre 
Passem els talls de salmó per la paella amb un rajolí d'oli, i els anem tombant per que es facin dels dos costats i reservem en calent.
Mentrestant, posem en un bol els altres ingredients i ho batem amb varilles o dues forquilles fins que sigui d'una textura cremosa. Compte amb la sal!!! es una salsa dolça. L'eneldo l'hem de utilitzar a discreció, ja que li dona un gust espectacular, igual que amb la majoria de receptes de peix.
Només ens queda posar-ho al plat. Un tall de salmó, amb la salsa per damunt, i alguna cosa per la guarnició, que pot ser verdura, pataca, o el que us vingui de gust o tingueu pel rebost. Jo, en aquest cas l'he acompanyat d'una carxofa rostida al forn, tendreta, tendreta, que estava divina. 
Ja veieu que és una recepta molt fàcil i ràpida de fer. proveu-ho i a veure què us sembla.  



dimarts, 25 de desembre de 2012

Espaguetis amb cigales (Scampi)




Aquest plat que a les pizzeries s'anomena scampi, adopta el nom del seu ingredient principal, les cigales o escamarlans, que en italià es diuen així. És un plat que demana temps per preparar-ho, però que quan està fet complaurà els paladars més exigents. Els ingredients necessaris per a 4 persones son:
  • 1/2 kg. d'espaguetis
  • 8 cigales mitjanes o grans
  • 200 ml. de nata
  • 1 dent d'all
  • 250 ml. de tomata fregida.
  • una rameta de julivert
  • whisky
  • sal
  • pebre roig (dolç)
  • oli d'oliva
Per començar es passen les cigales per la paella amb una mica d'oli. Es deixen refredar, se separen els caps i es reserven. S'ha de pelar les cues amb compte (de no punxar-se), i es posen a la paella amb l'all i el julivert picat, el pebre dolç i una tassa de cafè, de whisky, a foc viu. 
Als deu minuts més o menys afegim la meitat de la tomata, i 3/4 del pot de nata, i mantenim a foc suau. Barregem la resta de la tomata i la nata, i la posem amb els caps en una altra paella, a foc lent. 
Mentre la salsa s'acaba de fer, és l'hora de tirar els espaguetis a l'olla que ja estarà amb l'aigua bullint, amb un grapat de sal. Segons el tipus entre 7 i 12 minuts ja estaran llestos. Millor si estan "al dente". (consulteu el paquet de la pasta que utilitzeu)
Quan la pasta estigui a punt, la renteu, i la torneu a posar a l'olla amb la salsa, i remeneu be. Només queda posar-ho als plats, i decorar amb dos caps de cigala a cada plat.
És un plat molt complet, i que està realment bo, i per a mi, és de festa major, així que si algú s'anima a provar, espero algun comentari.  Bon profit i bon Nadal!!

dissabte, 15 de desembre de 2012

Mytilus edulis a la marinera

Els musclos, poden ser de diferent espècie. A les Terres de l'Ebre, es cultiva el Mytilus galloprovincialis, o musclo mediterrani. A Galícia, encara que no son mediterranis, també cultiven aquesta varietat, tot i que hi ha algunes diferències entre ells, com el color, la mida, o el gust. Aquest últim està marcat per la qualitat de les aigües i l'alimentació que reben. 
A les badies dels Alfacs i del Fangar, es cultiven en batees, en una sèrie de línies de cordes penjades, on es fixen els musclos, i filtren l'abundant fitoplàncton que hi ha en aquestes aigües,  les anomenades muscleres.

Musclos a la marinera
Divendres vaig visitar una depuradora del terreny (CADEMAR), i després de visitar les seues instal·lacions, vaig passar per la zona de venda, on vaig comprar alguns productes a bon preu. Entre ells, em vaig emportar un quilet de musclos, però no dels d'aquí no, sinó del Nord (1). Tampoc parlo dels de Galícia, vull dir Mytilus edulis, musclo de les aigües fredes de l'Atlàntic Nord d'Europa, en concret d'Holanda. Tenen fama de ser els millors del mon, i com sigui que jo no els havia provat, (almenys conscientment) no he deixat passar l'ocasió.

Els he preparat com els fem a casa sovint, a la marinera, que és molt senzill, i dona un resultat fantàstic. Us deixo la recepta per si la voleu preparar.

Ingredients: per a quatre persones
- 1,5 Kg. de musclos (la espècie la trieu vosaltres)
- una ceba mitjana
- dos dents d'all
- un grapat d'ametlles torrades
- una tomata (tomàquet) mitjana
- una fulla de llorer
- mig got de vi blanc
- una cullerada (de cafè) de farina de panís (o de blat)
- oli d'oliva
- pebre dolç, pebre negre molt, sal,

Netegem amb aigua els musclos, llevant les lapes, o les algues que estiguin apegades. Ho posem en una olla gran, amb el vi blanc, i la fulla de llorer, al foc i tapat. Al cap de poc, 10-15 minuts tots han de ser oberts. Si algun no ho està, millor llençar-lo. Quan estiguin a punt (no cal bullir-los, sinó estaran massa tous), es colen i es guarda el suc que deixen anar amb el vi. Es lleva una de les dos crostes, i es reserva dins l'olla.

Mentre els musclos s'estan coent, pelem i triturem la ceba i els alls, i els posem a la paella amb un raig d'oli. Piquem les ametlles, pelem i triturem la tomata, i quant la ceba està rossa, afegim la tomata, i les ametlles,  remenem. Baixem el foc, afegim la farina, el pebre, el pebre roig, la sal, i el suc resultant dels musclos. Remenem be, i ho posem 10 minut a foc lent fins que s'espese.

Un cop està la salsa, la posem a l'olla amb els musclos, i els posem al foc 3 minuts, tot sacsant l'olla per tal que la salsa es barrege be. I ja està llest per menjar!!!

Es un plat que es fa en un quart d'hora, i està molt bo. si ho proveu, segur que repetiu. Jo per la meua part, us he de dir que referent als musclos del mar del Nord, he pogut comprovar perquè diuen que son els millors del mon. Realment son molt bons, (però com los de La Ràpita, CAP!!!!!)

(1) La producció de les badies a hores d'ara es inexistent o molt minsa, per la mortalitat que hi va haver a final d'estiu, quan per causa de la calor, quasi van morir tots els exemplars. Fins l'estiu o la primavera, no en tornarem a tenir de les nostres terres.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Tots Sants i els panellets

Arriba Tots Sants, i amb ell, la festa de la castanyada i els panellets. 


Amb pinyons, quina delícia...
Avui us proposo la recepta de ma sogra, Cinta. L'any passat ja els vaig fer així, i m'agrada molt com queden. 

Anem per feina, ingredients:
-400 gr. pataca bullida.
-1 kg. farina d'ametlla.
-1 kg. de sucre.
I per la decoració o donar-li diferents sabors:
-coco ratllat
-mel
-pinyons
-ametlles, avellanes
-cireres confitades
-sucre glacé
-cacau en pols
-cafè soluble
-ou per pintar.
Amb tot això, ens en van sortir 151, si no en voleu tants, ho podeu partir per la meitat. Hi ha qui posa moniato en comptes de pataca, així com també dos o tres rovells d'ou, però jo l'he provat de diferents maneres, i com m'agrada i és més fàcil, es així.

Primer que tot bullim les pataques, i encara calentes les pelem i xafem amb una forquilla. Afegim el sucre, i amb l'escalfor de la pataca, s'ha de fondre, (jo vaig posar sucre de canya, i això li va donar un color torrat). Remenem bé, i anem afegint la farina d'ametlla, fins tenir una massa de consistència més be dura.



Si volem fer panellets de diferents gustos, ara és l'hora de separar parts de la massa, i reservar-la per més tard.

Amb l'ajuda de dos culleres o amb les mans, anem fent boletes més o menys iguals, les banyem en l'ou batut, i les arrebossem de pinyons. No és fàcil, però amb la pràctica ja veureu que queden molt be. És important tenir una llauna o safata de forn preparada per anar-los posant damunt, perquè com més els toquem desprès de fets, més es deformen. Per evitar que s'apeguen a la llauna, he posat paper de forn.

Panellets recent sortits del forn, i Martí fent els de coco















Amb les parts que hem separat abans, podem fer de diferents gustos. Nosaltres hem fet aquests perquè son els que ens agrada, però poden ser de qualsevol cosa que us vingui de gust. Potser fareu una nova moda i tot!!

Aquests son molt fàcils de fer, només cal afegir l'ingredient a una part de la massa, fer les boletes, i per distingir-los fer-li una decoració diferent. Al final, en vam fer de xocolata, afegint tres cullerades de cola-cao; de cafè, amb una (com a molt dos, però no us passeu!) cullerades de nescafé; de mel, aquesta és la mes enganxifosa de fer, però paga la pena el resultat, de coco, arrebossant les boletes amb coco ratllat.

Quan ja tenim totes les boletes fetes, ho posem al forn, que ja ha de ser calent a uns 180 graus, i més o menys amb deu minuts / un quant ja estan fets. Depèn del forn, així que el millor és anar vigilant, i quan ja estan rossos, cap a fora. 
Aquest any, si el dia que els faci fa bon temps, miraré de fer-los en el forn solar, però en aquestes dates, fins que arriba el dia no se sap quin temps farà.
Espero que us animeu a fer-ne, ja que és una recepta molt fàcil, i apta per fer amb infants.
Que vagi de gust.

Aquí el tresor un cop passats pel forn. Fixe-us quina bona fila que fan.

De cafè

De mel amb cirera o ametlla

Una mica de tot












dimecres, 8 d’agost de 2012

Tast del Territori

Així ha quedatMireu quina plata de llagostins al whiski, estaven boníssims...Arqueòloga (i ma mare) en plena acció de cuinar un peix251815_453947861295054_1461460207_n304568_453948141295026_340668625_nCinta en plena acció.
Al final s'ha creat espectació384718_453948064628367_1570515621_nEls llagostins en plena cocció406190_453947961295044_1362052517_n418646_453948244628349_1413269224_n427087_453948191295021_1795630623_n
527200_453948484628325_1454426229_nEl públic assistent escoltant amb atenció.Escampant tots els aparells...A 135 ºCPosant el peix a coureEn plena explicació.
Tast del Territori, un álbum en Flickr.
Aquí teniu unes fotos que ens ha fet Marc Prades Fonollosa de Mira Que Bo, avui, mentre estàvem cuinant peix i llagostins frescs de Vinaròs que estaven de miedo!!.
Hem estat al mercat de Vinaròs, i ens ho hem passat molt be, ensenyant a la gent com cuinem amb cuina solar, i després, preparant la degustació per a 50 persones.

dissabte, 28 de juliol de 2012





El proper dia 8 d'agost farem una demostració de cuina solar, dins de la campanya Tast del territori 2012 al mercat de Vinaròs, que organitzen la Regidoria de Turisme i la de Comerç de l'Ajuntament de Vinaròs.


El producte del nostre territori triat per aquesta ocasió es el Peix de Vinaròs, que cuinarem amb els nostres aparells solars. Aquí teniu el vídeo promocional que han fet els amics de Mira que bo.

Tast del Territori al Mercat de Vinaròs amb SOL SOLET

Si voleu participar, només heu de recollir el tiquet a l'oficina de Turisme de Vinaròs de l'1 al 8 d'agost. (gratuït). Us esperem a tots.


dimecres, 27 de juny de 2012

Curs Antena del coneixement URV II


Dissabte dia 23 va tenir lloc la part més pràctica del curs de cuina que vam fer al Museu de les Terres de l'Ebre. El dia era fantàstic, i va lluir un sol de badar pedres. Quasi sense forns ni cuines, només amb l'ajuda d'aquestes places dures que s'estan posant de moda a les nostres ciutats, ja podríem haver cuinat.

Per a l'ocasió vam fer un menú molt senzill, ja que ens interessava més comprovar que amb aparells diferents es pot cuinar de manera fàcil, que fer grans menús. Com en d'altres cursos, vam fer unes pataques al romer, (que a mi particularment m'agraden molt), que son molt bones i molt fàcils de fer, unes pizzes de tonyina, salsitxes i botifarres de diferents maneres, unes moixarres que estaven divines, i unes verduretes al vapor que també van agradar molt. Per poder comprovar l'efectivitat del paracuina, també vam fregir un ou.

Preparant les moixarresPreparant tot el que s'havia de cuinar...Tots atents i al sol, que encara és més difícilTots atents a les explicacionsLa cuina solar està que crema!!Ou ferrat en paracuina

Moixarres... mmmm!!!

Curs Antena del coneixement URV II, un álbum en Flickr.

També, durant el matí i mentre el menjar s'anava coent poc a poc, vam veure cóm es poden construir artesanalment diferents tipus de cuines i forns, i alguns participants que estaven força interessats, van agafar apunts de les mides necessàries. Espero que ho intenten i no cal dir que si tenen algun dubte, aquí estic jo per ajudar-los en lo que sàpiga.

Si algun/a dels participants m'envia alguna foto, les aniré penjant en aquest àlbum.

Salutacions i bona cuina (solar)

diumenge, 17 de juny de 2012

Curs Antena del Coneixement URV Amposta

Foto 5Foto 1Foto 2Foto 3Foto 4

Aquest dissabte dia setze va començar el curs de cuina solar per a l'Antena del Coneixement de la URV. Es va fer al Museu de les Terres de l'Ebre, i van assistir una trentena de persones.

Us adjunto algunes fotografies per que vegeu com va anar. Vam cuinar unes massanes i uns ous durs, per comprovar que amb el sol es pot fer qualsevol menjar, i si tot va be, i fa sol la setmana que ve farem algunes coses més...