dissabte, 15 de desembre de 2012

Mytilus edulis a la marinera

Els musclos, poden ser de diferent espècie. A les Terres de l'Ebre, es cultiva el Mytilus galloprovincialis, o musclo mediterrani. A Galícia, encara que no son mediterranis, també cultiven aquesta varietat, tot i que hi ha algunes diferències entre ells, com el color, la mida, o el gust. Aquest últim està marcat per la qualitat de les aigües i l'alimentació que reben. 
A les badies dels Alfacs i del Fangar, es cultiven en batees, en una sèrie de línies de cordes penjades, on es fixen els musclos, i filtren l'abundant fitoplàncton que hi ha en aquestes aigües,  les anomenades muscleres.

Musclos a la marinera
Divendres vaig visitar una depuradora del terreny (CADEMAR), i després de visitar les seues instal·lacions, vaig passar per la zona de venda, on vaig comprar alguns productes a bon preu. Entre ells, em vaig emportar un quilet de musclos, però no dels d'aquí no, sinó del Nord (1). Tampoc parlo dels de Galícia, vull dir Mytilus edulis, musclo de les aigües fredes de l'Atlàntic Nord d'Europa, en concret d'Holanda. Tenen fama de ser els millors del mon, i com sigui que jo no els havia provat, (almenys conscientment) no he deixat passar l'ocasió.

Els he preparat com els fem a casa sovint, a la marinera, que és molt senzill, i dona un resultat fantàstic. Us deixo la recepta per si la voleu preparar.

Ingredients: per a quatre persones
- 1,5 Kg. de musclos (la espècie la trieu vosaltres)
- una ceba mitjana
- dos dents d'all
- un grapat d'ametlles torrades
- una tomata (tomàquet) mitjana
- una fulla de llorer
- mig got de vi blanc
- una cullerada (de cafè) de farina de panís (o de blat)
- oli d'oliva
- pebre dolç, pebre negre molt, sal,

Netegem amb aigua els musclos, llevant les lapes, o les algues que estiguin apegades. Ho posem en una olla gran, amb el vi blanc, i la fulla de llorer, al foc i tapat. Al cap de poc, 10-15 minuts tots han de ser oberts. Si algun no ho està, millor llençar-lo. Quan estiguin a punt (no cal bullir-los, sinó estaran massa tous), es colen i es guarda el suc que deixen anar amb el vi. Es lleva una de les dos crostes, i es reserva dins l'olla.

Mentre els musclos s'estan coent, pelem i triturem la ceba i els alls, i els posem a la paella amb un raig d'oli. Piquem les ametlles, pelem i triturem la tomata, i quant la ceba està rossa, afegim la tomata, i les ametlles,  remenem. Baixem el foc, afegim la farina, el pebre, el pebre roig, la sal, i el suc resultant dels musclos. Remenem be, i ho posem 10 minut a foc lent fins que s'espese.

Un cop està la salsa, la posem a l'olla amb els musclos, i els posem al foc 3 minuts, tot sacsant l'olla per tal que la salsa es barrege be. I ja està llest per menjar!!!

Es un plat que es fa en un quart d'hora, i està molt bo. si ho proveu, segur que repetiu. Jo per la meua part, us he de dir que referent als musclos del mar del Nord, he pogut comprovar perquè diuen que son els millors del mon. Realment son molt bons, (però com los de La Ràpita, CAP!!!!!)

(1) La producció de les badies a hores d'ara es inexistent o molt minsa, per la mortalitat que hi va haver a final d'estiu, quan per causa de la calor, quasi van morir tots els exemplars. Fins l'estiu o la primavera, no en tornarem a tenir de les nostres terres.

1 comentari:

  1. Ben bona que està aquesta recepta. Som del blog www.quinabonapinta.blogspot.com tens una sorpresa al nostre blog. Ens quedem per aquí que tens cosetes molt boooones ;)

    ResponElimina