dilluns, 3 de novembre de 2014

Més utilitats del sol




Acabo de trobar a ECOportal.net a aquest artista filipí, Jordan Mang-osan que aprofita la calor del sol concentrada amb una lupa per gravar planxes de fusta, amb paisatges, i motius ètnics de la seua cultura, el poble Igorot, del qual forma part.


Altre obres:





Per conèixer més de Jordan Mang-osan:
http://fineartamerica.com/profiles/jordan-mangosan.html


dimecres, 15 d’octubre de 2014

Iogurt natural fet a casa

Avui, us porto una recepta molt fàcil de fer, i que és molt bona pel nostre cos, el iogurt natural.

Si bé aquest producte és beneficiós, com quasi tot el que comprem envasat ha passat per un procés industrial, que en més o menys mesura afecta el resultat final, afegint conservants, colorants, i altres elements que no ens beneficien tant.

Amb sucre moré o mel, està fantàstic, i jo encara m'hi poso cereals. Sóc un viciós.

A casa ja teníem una iogurtera, però ara, amb els preus de l'energia, tenir l'aparell endollat tota la nit, cada iogurt pot valer un Potosí. Amb aquest sistema, no hem de gastar electricitat.

Comencem amb els ingredients:
- llet (tanta com iogurts vulguem fer),
- iogurt natural (necessitem una culleradeta per cada iogurt que volem fer),
- potets de vidre o ceràmica nets i secs,
- algun aïllant que conserve la calor, paper de diari, una manta, etc. Jo vaig utilitzar un forn solar petit, que com aïlla l'interior de l'exterior, va anar molt bé.
- un termòmetre de forn, (dels de punxeta, per mesurar la temperatura de l'interior de la carn),

En primer lloc, posem una cullerada de iogurt en cada potet que vulguem fer. Posem la llet a escalfar a foc lent, fins als 85 ºC, remenant de tant en tant. (Si no teniu termòmetre, espereu a què comence a fumejar).
Apaguem el foc, i esperem a què baixe fins els 45ºC. És important que estigue a aquesta temperatura per començar el procés, ni més ni menys.
Emplenem els gots, com més millor, així quedarà menys aire en el seu interior. Remenem amb alegria per barrejar la llet i el iogurt. (Lo de l'alegria és important). Tapem els pots amb filmina (film plàstic), i els posem en un lloc on guarden la calor, embolcallats amb una manta, dins una capsa, amb diaris. Ho deixem reposar com a mínim 6 hores, o millor tota la nit, en el lloc més càlid de la casa.
Passat aquest temps, els traiem, i si encara estan calents, esperem una mica, i els posem a la nevera, per un espai de 4 hores, després del qual ja estarà preparat per menjar. Durant dos dies, es continuarà espessint.

Podeu continuar fent iogurts nous aprofitant sempre un dels que heu fet, i cada cop que ho feu, estalvieu sis potets de plàstic, amb les seues tapes d'alumini respectives. I sense gastar més energia que la d'escalfar la llet. Que vagi de gust !!!

El meu mini forn(solar) i el termòmetre

Extret de la bioguia

dilluns, 2 de juny de 2014

Entrevista a la Xarxa sobre la Salicornia


Mireu quins colors més bonics que té aquest sosar del  nostre Delta
Avui ens han fet una entrevista radiofònica a la Xarxa, sobre la Salicornia, a Sandra Molas, i a mi mateix, en representació del grup d'aquaponia que estem fent aquest assaig. Aquest grup està format per Ricard Carbó i Sandra, tècnics de l'IRTA de SCR, i Marc Sanmartí, Ramon Wijts, i jo de l'escola d'aqüicultura de l'IES Alfacs. Si voleu, la podeu sentir en aquest enllaç. Només dura un quart d'hora, no us espanteu.

http://programes.laxarxa.com/audio/82105




dilluns, 24 de març de 2014

V Fòrum Turisme la Ràpita 24-3-2014

Avui s'ha celebrat a Sant Carles de la Ràpita el V Fòrum Turisme la Ràpita, Etno-Gastro-Nomia, on s'ha parlat entre altres coses de l'entorn natural que ens envolta, els nostres costums, el nostre bagatge culinari i els ingredients que tenim a l'abast, que són molts, variats, i de qualitat.
Els diferents ponents han exposat idees molt interessants sobre tots aquests temes, i sobre la bona i mala nutrició i alimentació. 
Potser el més conegut d'aquests era l'Isma Prados, que hom coneix per les seues aparicions televisives a Cuina x solters i La cuina de l'Isma. Ens ha cuinat tres plats fantàstics amb ingredients de les nostres terres, mentre, amb l'ajuda de Pep Palau, ens explicava a grans trets el manifest de bons hàbits de proximitat i salut. 


En aquest manifest, ens parla de la importància que té alimentar-se correctament amb un menú complet, i que està compost per:
  • 1 ració d'hidrats de carboni, 130-150 gr. (cereal, llegum o tubercle),
  • 1 ració de proteïna animal, 120-150 gr. (carn o peix),
  • 2 racions de fruita i verdura, 250 gr. (vegetals),
  • 1 ració de greixos saludables, 20-40 gr. (olis, fruits secs),
  • 1 ració de làctics, 40-80 gr. (formatge sec), o 250 gr. (iogurt o llet),
  • 1 copa de vi.
Amb tots aquests elements podem conformar un àpat sencer per migdia, amb la premissa bàsica de reduir el consum (massiu) de proteïnes animals, en substitució de les vegetals, i consumir productes de proximitat i de temporada, o sia, anar al mercat, com tota la vida s'ha fet, a veure que hi trobem.

Aquí tenim un dels plats que ens va preparar, amb carn d'ànec i diferents verduretes, i que podíem olorar des de les últimes files, realment espectacular.

Nosaltres, hem anat a presentar una experiència conjunta entre l'Escola d'Aqüicultura de l'IES Alfacs, i l'IRTA de SCR, en què intentem recuperar un dels cultius tradicionals de les nostres terres, la Sosa. I no contents amb això pretenem fer-ho amb un circuit d'aquaponia, que per aquells que no esteu posats en el tema, us faré cinc cèntims.
Aquaponia és la simbiosi d'hidroponia, cultiu de vegetals sense un substrat de terra, o sigue amb aigua, i aqüicultura, que és  la cria, reproducció i cultiu d'espècies que viuen en aigua salada o dolça en condicions controlades).
Molta gent s'ha interessat pel tema, incloent-hi el mateix Isma, i altres restauradors de la zona, que pensen que s'ha de provar a fer nous plats amb aquestes espècies. Al final, ens ho hem passat molt bé, i hem après tots una mica més del nostre territori.


Podeu veure més fotos aquí: