diumenge, 20 de març de 2016

Borraines



La borratja, anomenada a les nostres terres borraina, és una planta comestible de peus a cap, és a dir, que des de l'arrel, passant per la tija, a les fulles, i fins i tot les flors s'utilitza per fer diferents menjars. 


Les arrels i les flors s'empren per a aromatitzar alguns vins a Europa. A Anglaterra se sol posar una flor dins l'aigua de fer glaçons com a decoració. 

Al nostre país, a tota la conca de l'Ebre, Aragó, Navarra, Extremadura i Galícia es mengen bullides, amb patata o soles, a manera de les bledes, tot i el seu aspecte desagradable i pelut. Cal dir que aquesta pilositat, després de bullida marxa, i queden unes fulles de consistència ferma i llisa. 

A Amposta, que som molt llépols, hi ha el costum de fer-les arrebossades, i amb mel, com a postres. 
Se solen preparar per Nadal, car fins a la primavera hi ha fulles tendres. A partir del març comencen a florir, en un espectacle de color blau. Les seues flors tenen un dels pocs colorants blaus naturals no tòxics de la natura.

Us deixo la recepta de la meua sogra, que les fa boníssimes.

Necessitem (per a 10 borraines mitjanes):

  • 10 fulles tendres mitjanes (això és al gust de cadascú)
  • 1 ou (batut)
  • 1 cullerada sopera de sucre.
  • 1 cullerada (de cafè) de llevadura (Royal)
  • 1/2 got de llet.
  • mel
  • oli d'oliva


Primer que tot rentem les fulles amb aigua, i les deixem una estona, perquè estiguen ben hidratades. Mentre, fem la massa, amb l'ou batut, la farina, el sucre, i la llet. Remenem bé per evitar grumolls. Quan està fet, arrebossem les fulles a la massa, i les passem per la paella, on tindrem l'oli ben calent. 

Per últim, posem un paper absorbent per eliminar l'excés d'oli, i en un plat posem per damunt mel a dojo. 




















BON PROFIT
      

dimecres, 26 d’agost de 2015

MARE DE DÉU DE L'ECOLOGIA


No som natros massa devots, però potser a partir d'ara ens ho haurem de mirar, ja que n'hi ha que s'adapten als nous temps. Parroquia d'Encamp, Andorra.

dilluns, 3 de novembre de 2014

Més utilitats del sol




Acabo de trobar a ECOportal.net a aquest artista filipí, Jordan Mang-osan que aprofita la calor del sol concentrada amb una lupa per gravar planxes de fusta, amb paisatges, i motius ètnics de la seua cultura, el poble Igorot, del qual forma part.


Altre obres:





Per conèixer més de Jordan Mang-osan:
http://fineartamerica.com/profiles/jordan-mangosan.html


dimecres, 15 d’octubre de 2014

Iogurt natural fet a casa

Avui, us porto una recepta molt fàcil de fer, i que és molt bona pel nostre cos, el iogurt natural.

Si bé aquest producte és beneficiós, com quasi tot el que comprem envasat ha passat per un procés industrial, que en més o menys mesura afecta el resultat final, afegint conservants, colorants, i altres elements que no ens beneficien tant.

Amb sucre moré o mel, està fantàstic, i jo encara m'hi poso cereals. Sóc un viciós.

A casa ja teníem una iogurtera, però ara, amb els preus de l'energia, tenir l'aparell endollat tota la nit, cada iogurt pot valer un Potosí. Amb aquest sistema, no hem de gastar electricitat.

Comencem amb els ingredients:
- llet (tanta com iogurts vulguem fer),
- iogurt natural (necessitem una culleradeta per cada iogurt que volem fer),
- potets de vidre o ceràmica nets i secs,
- algun aïllant que conserve la calor, paper de diari, una manta, etc. Jo vaig utilitzar un forn solar petit, que com aïlla l'interior de l'exterior, va anar molt bé.
- un termòmetre de forn, (dels de punxeta, per mesurar la temperatura de l'interior de la carn),

En primer lloc, posem una cullerada de iogurt en cada potet que vulguem fer. Posem la llet a escalfar a foc lent, fins als 85 ºC, remenant de tant en tant. (Si no teniu termòmetre, espereu a què comence a fumejar).
Apaguem el foc, i esperem a què baixe fins els 45ºC. És important que estigue a aquesta temperatura per començar el procés, ni més ni menys.
Emplenem els gots, com més millor, així quedarà menys aire en el seu interior. Remenem amb alegria per barrejar la llet i el iogurt. (Lo de l'alegria és important). Tapem els pots amb filmina (film plàstic), i els posem en un lloc on guarden la calor, embolcallats amb una manta, dins una capsa, amb diaris. Ho deixem reposar com a mínim 6 hores, o millor tota la nit, en el lloc més càlid de la casa.
Passat aquest temps, els traiem, i si encara estan calents, esperem una mica, i els posem a la nevera, per un espai de 4 hores, després del qual ja estarà preparat per menjar. Durant dos dies, es continuarà espessint.

Podeu continuar fent iogurts nous aprofitant sempre un dels que heu fet, i cada cop que ho feu, estalvieu sis potets de plàstic, amb les seues tapes d'alumini respectives. I sense gastar més energia que la d'escalfar la llet. Que vagi de gust !!!

El meu mini forn(solar) i el termòmetre

Extret de la bioguia

dilluns, 2 de juny de 2014

Entrevista a la Xarxa sobre la Salicornia


Mireu quins colors més bonics que té aquest sosar del  nostre Delta
Avui ens han fet una entrevista radiofònica a la Xarxa, sobre la Salicornia, a Sandra Molas, i a mi mateix, en representació del grup d'aquaponia que estem fent aquest assaig. Aquest grup està format per Ricard Carbó i Sandra, tècnics de l'IRTA de SCR, i Marc Sanmartí, Ramon Wijts, i jo de l'escola d'aqüicultura de l'IES Alfacs. Si voleu, la podeu sentir en aquest enllaç. Només dura un quart d'hora, no us espanteu.

http://programes.laxarxa.com/audio/82105




dilluns, 24 de març de 2014

V Fòrum Turisme la Ràpita 24-3-2014

Avui s'ha celebrat a Sant Carles de la Ràpita el V Fòrum Turisme la Ràpita, Etno-Gastro-Nomia, on s'ha parlat entre altres coses de l'entorn natural que ens envolta, els nostres costums, el nostre bagatge culinari i els ingredients que tenim a l'abast, que són molts, variats, i de qualitat.
Els diferents ponents han exposat idees molt interessants sobre tots aquests temes, i sobre la bona i mala nutrició i alimentació. 
Potser el més conegut d'aquests era l'Isma Prados, que hom coneix per les seues aparicions televisives a Cuina x solters i La cuina de l'Isma. Ens ha cuinat tres plats fantàstics amb ingredients de les nostres terres, mentre, amb l'ajuda de Pep Palau, ens explicava a grans trets el manifest de bons hàbits de proximitat i salut. 


En aquest manifest, ens parla de la importància que té alimentar-se correctament amb un menú complet, i que està compost per:
  • 1 ració d'hidrats de carboni, 130-150 gr. (cereal, llegum o tubercle),
  • 1 ració de proteïna animal, 120-150 gr. (carn o peix),
  • 2 racions de fruita i verdura, 250 gr. (vegetals),
  • 1 ració de greixos saludables, 20-40 gr. (olis, fruits secs),
  • 1 ració de làctics, 40-80 gr. (formatge sec), o 250 gr. (iogurt o llet),
  • 1 copa de vi.
Amb tots aquests elements podem conformar un àpat sencer per migdia, amb la premissa bàsica de reduir el consum (massiu) de proteïnes animals, en substitució de les vegetals, i consumir productes de proximitat i de temporada, o sia, anar al mercat, com tota la vida s'ha fet, a veure que hi trobem.

Aquí tenim un dels plats que ens va preparar, amb carn d'ànec i diferents verduretes, i que podíem olorar des de les últimes files, realment espectacular.

Nosaltres, hem anat a presentar una experiència conjunta entre l'Escola d'Aqüicultura de l'IES Alfacs, i l'IRTA de SCR, en què intentem recuperar un dels cultius tradicionals de les nostres terres, la Sosa. I no contents amb això pretenem fer-ho amb un circuit d'aquaponia, que per aquells que no esteu posats en el tema, us faré cinc cèntims.
Aquaponia és la simbiosi d'hidroponia, cultiu de vegetals sense un substrat de terra, o sigue amb aigua, i aqüicultura, que és  la cria, reproducció i cultiu d'espècies que viuen en aigua salada o dolça en condicions controlades).
Molta gent s'ha interessat pel tema, incloent-hi el mateix Isma, i altres restauradors de la zona, que pensen que s'ha de provar a fer nous plats amb aquestes espècies. Al final, ens ho hem passat molt bé, i hem après tots una mica més del nostre territori.


Podeu veure més fotos aquí:

diumenge, 15 de desembre de 2013

Costelles BBQ

Avui ens ha sortit la vena americana, i hem fet per dinar una recepta d'Alabama, com aquell que no vol la cosa. Els xiquets s'ho han passat molt bé, primer elaborant i després menjant les costelles de porc a la barbacoa. La recepta la vam veure a lestevesreceptes.cat, però li hem donat el nostre punt particular. 
Es desfà a la boca amb mil gustos...

Ingredients (per 5 persones):
  • 1,5 kg de costella,
  • 1 cervesa pilsner, o de qualsevol (33 cl.),
  • sal, pebre, whisky, 
  • 1 cullerada de mantega o margarina,
  • 3 dents d'all,
  • 2 cullerades de sucre de canya,
  • 3 cullerades de ketchup,
  • 1 cullerada d'orenga,
  • 2 cullerades de tomata triturada,
  • 2 cullerades de mel,
  • 300 ml de brou.
* cullera per a postres.

Primer salem les costelles, i es posa sobre el grill al mig del forn, a 200 ºC. A sota posem la safata del forn amb la cervesa, així la carn no s'assecarà mentre es vagi coent. Ha d'estar una hora per anar fonent el greix, que caurà a la cervesa.
Mentre prepararem la salsa. Posem la mantega en una paella, i afegim els alls trinxats. Quan ja estan rossos, posem la mel, el sucre, el pebre, l'orenga, el whisky, el ketchup, i la tomata, sense parar de remenar. També posem el brou, i ho deixem reduint uns quinze minuts.
Al cap d'una hora, pintem les costelles amb la salsa, pels dos costats, i les tornem a enfornar quinze minuts per cada costat. Les podem pintar un parell de cops fins que veurem que la carn ja està al punt.
Amb un bon acompanyament, teniu un menjar que satisfarà els paladars més exigents, encara que a mi, on estigui la dieta Mediterrània, que s'aparte Atlanta i tota Amèrica.
Nosaltres hem fet unes pataques fregides casolanes, però una escalivada o qualsevol cosa que us vagi de gust farà la funció.
 
El resultat final és espectacular.

 

diumenge, 10 de novembre de 2013

Pollastre a la mel cuit al forn


Pollastre a la mel, torradet, torradet ...
Recepta fàcil i bona de veritat. Molt fàcil, i molt bona!! 
El secret està a marinar bé els ingredients, perquè després hi quede el regust al paladar. En teoria, s'hauria de posar unes dotze hores, però jo ho he deixat només un parell d'hores (per falta de temps), i el resultat ha estat espectacular.  Els ingredients per cinc persones són els següents:


Abans de coure

  • un pollastre tallat a octaus o peces petites,
  • dues patates,
  • una ceba,
  • tres dents d'all,
  • Quatre cullerades de mel,
  • whisky,
  • oli d'oliva,
  • una llimona,
  • farigola i romaní
  • sal i pebre,
  • una fulla de llorer,
  • uns daus de cansalada.

Primer que tot, pelem les pataques, i les tallem a làmines molt fines. Com més fines, més prompte es couran. Les posem al fons de la safa formant un llit. Netegem el pollastre, l'assequem una mica, i li posem sal i pebre pels dos costats, i a la safa. En aquest punt, hem afegit per damunt la carn un raig de whisky. Encara per damunt el romaní, la farigola, una fulla de llorer, i quatre daus de cansalada, que sempre acompanyen.
A part, en un bol, barregem el suc de la llimona, la mel, l'all tallat a làmines, i la ceba picada. Millor fer-ho a poc a poc, perquè quede ben barrejat. Un cop ho tenim, ho posem per damunt de la carn, i la pataca, ho tapem amb film transparent, i a la nevera. Ja ho he dit, en dues hores ha quedat molt bé, però com més temps millor.
Amb el forn escalfat, a 200 graus, ho posem una hora, o més si la pataca és molt gruixuda. Et voilà!!





diumenge, 3 de novembre de 2013

Per Tots Sants, panellets


Com tots els anys, quan arriben aquestes dates, fem panellets. Sempre penso que els he de coure al sol, però per algun motiu o altre acabem fent-los de nit, o sigui, a la manera tradicional. Enguany hem provat amb algunes formes noves, i hem variat una mica els ingredients, per experimentar, i crec que ha valgut la pena. Normalment, posava 400 gr. de pataca bullida, i ho he variat, i n'he posat 700. La farina d'ametlla i el sucre igual, 1 kg. de cada. El resultat és més tou, però després d'uns dies, s'agraeix. Aquí van unes fotos.