divendres, 28 de desembre de 2012

Salmó a la salsa de mostassa dolça

Salmó a la salsa de mostassa dolça acompanyat amb carxofa al forn

Aquesta és una salsa que diu amb peix. Potser també amb algun tipus de carn, però jo no ho he provat. La mostassa és una espècie amb la qual es fa una mena de maionesa, amb un gust potent. Igual pot ser granulosa amb grans sencers, que fina triturada. S'ha fet particularment famosa la que es produeix a Dijon (França). Per fer aquesta recepta, necessitem:

  • Filets de salmó de 125 gr., un per persona.
  • Oli d'oliva verge extra 4 cullerades
  • Mostassa 1/2 cullerada
  • Mel 1 cullerada
  • Suc de mitja llima
  • Pell de 1/2 llima
  • Eneldo (anet), sal i pebre 
Passem els talls de salmó per la paella amb un rajolí d'oli, i els anem tombant per que es facin dels dos costats i reservem en calent.
Mentrestant, posem en un bol els altres ingredients i ho batem amb varilles o dues forquilles fins que sigui d'una textura cremosa. Compte amb la sal!!! es una salsa dolça. L'eneldo l'hem de utilitzar a discreció, ja que li dona un gust espectacular, igual que amb la majoria de receptes de peix.
Només ens queda posar-ho al plat. Un tall de salmó, amb la salsa per damunt, i alguna cosa per la guarnició, que pot ser verdura, pataca, o el que us vingui de gust o tingueu pel rebost. Jo, en aquest cas l'he acompanyat d'una carxofa rostida al forn, tendreta, tendreta, que estava divina. 
Ja veieu que és una recepta molt fàcil i ràpida de fer. proveu-ho i a veure què us sembla.  



dimarts, 25 de desembre de 2012

Espaguetis amb cigales (Scampi)




Aquest plat que a les pizzeries s'anomena scampi, adopta el nom del seu ingredient principal, les cigales o escamarlans, que en italià es diuen així. És un plat que demana temps per preparar-ho, però que quan està fet complaurà els paladars més exigents. Els ingredients necessaris per a 4 persones son:
  • 1/2 kg. d'espaguetis
  • 8 cigales mitjanes o grans
  • 200 ml. de nata
  • 1 dent d'all
  • 250 ml. de tomata fregida.
  • una rameta de julivert
  • whisky
  • sal
  • pebre roig (dolç)
  • oli d'oliva
Per començar es passen les cigales per la paella amb una mica d'oli. Es deixen refredar, se separen els caps i es reserven. S'ha de pelar les cues amb compte (de no punxar-se), i es posen a la paella amb l'all i el julivert picat, el pebre dolç i una tassa de cafè, de whisky, a foc viu. 
Als deu minuts més o menys afegim la meitat de la tomata, i 3/4 del pot de nata, i mantenim a foc suau. Barregem la resta de la tomata i la nata, i la posem amb els caps en una altra paella, a foc lent. 
Mentre la salsa s'acaba de fer, és l'hora de tirar els espaguetis a l'olla que ja estarà amb l'aigua bullint, amb un grapat de sal. Segons el tipus entre 7 i 12 minuts ja estaran llestos. Millor si estan "al dente". (consulteu el paquet de la pasta que utilitzeu)
Quan la pasta estigui a punt, la renteu, i la torneu a posar a l'olla amb la salsa, i remeneu be. Només queda posar-ho als plats, i decorar amb dos caps de cigala a cada plat.
És un plat molt complet, i que està realment bo, i per a mi, és de festa major, així que si algú s'anima a provar, espero algun comentari.  Bon profit i bon Nadal!!

dissabte, 15 de desembre de 2012

Mytilus edulis a la marinera

Els musclos, poden ser de diferent espècie. A les Terres de l'Ebre, es cultiva el Mytilus galloprovincialis, o musclo mediterrani. A Galícia, encara que no son mediterranis, també cultiven aquesta varietat, tot i que hi ha algunes diferències entre ells, com el color, la mida, o el gust. Aquest últim està marcat per la qualitat de les aigües i l'alimentació que reben. 
A les badies dels Alfacs i del Fangar, es cultiven en batees, en una sèrie de línies de cordes penjades, on es fixen els musclos, i filtren l'abundant fitoplàncton que hi ha en aquestes aigües,  les anomenades muscleres.

Musclos a la marinera
Divendres vaig visitar una depuradora del terreny (CADEMAR), i després de visitar les seues instal·lacions, vaig passar per la zona de venda, on vaig comprar alguns productes a bon preu. Entre ells, em vaig emportar un quilet de musclos, però no dels d'aquí no, sinó del Nord (1). Tampoc parlo dels de Galícia, vull dir Mytilus edulis, musclo de les aigües fredes de l'Atlàntic Nord d'Europa, en concret d'Holanda. Tenen fama de ser els millors del mon, i com sigui que jo no els havia provat, (almenys conscientment) no he deixat passar l'ocasió.

Els he preparat com els fem a casa sovint, a la marinera, que és molt senzill, i dona un resultat fantàstic. Us deixo la recepta per si la voleu preparar.

Ingredients: per a quatre persones
- 1,5 Kg. de musclos (la espècie la trieu vosaltres)
- una ceba mitjana
- dos dents d'all
- un grapat d'ametlles torrades
- una tomata (tomàquet) mitjana
- una fulla de llorer
- mig got de vi blanc
- una cullerada (de cafè) de farina de panís (o de blat)
- oli d'oliva
- pebre dolç, pebre negre molt, sal,

Netegem amb aigua els musclos, llevant les lapes, o les algues que estiguin apegades. Ho posem en una olla gran, amb el vi blanc, i la fulla de llorer, al foc i tapat. Al cap de poc, 10-15 minuts tots han de ser oberts. Si algun no ho està, millor llençar-lo. Quan estiguin a punt (no cal bullir-los, sinó estaran massa tous), es colen i es guarda el suc que deixen anar amb el vi. Es lleva una de les dos crostes, i es reserva dins l'olla.

Mentre els musclos s'estan coent, pelem i triturem la ceba i els alls, i els posem a la paella amb un raig d'oli. Piquem les ametlles, pelem i triturem la tomata, i quant la ceba està rossa, afegim la tomata, i les ametlles,  remenem. Baixem el foc, afegim la farina, el pebre, el pebre roig, la sal, i el suc resultant dels musclos. Remenem be, i ho posem 10 minut a foc lent fins que s'espese.

Un cop està la salsa, la posem a l'olla amb els musclos, i els posem al foc 3 minuts, tot sacsant l'olla per tal que la salsa es barrege be. I ja està llest per menjar!!!

Es un plat que es fa en un quart d'hora, i està molt bo. si ho proveu, segur que repetiu. Jo per la meua part, us he de dir que referent als musclos del mar del Nord, he pogut comprovar perquè diuen que son els millors del mon. Realment son molt bons, (però com los de La Ràpita, CAP!!!!!)

(1) La producció de les badies a hores d'ara es inexistent o molt minsa, per la mortalitat que hi va haver a final d'estiu, quan per causa de la calor, quasi van morir tots els exemplars. Fins l'estiu o la primavera, no en tornarem a tenir de les nostres terres.