Fixeus quina cara de satisfacció que fan. Son els i les participants del curs de cuina solar que es va fer aquest dissabte al Punt d'Informació Juvenil de Tortosa, al centre cívic de Ferreries. En realitat no hi son tots, crec que falten Eli i Albert de Roquetes, i un altre noi (em sap greu, però no recordo el nom), que no van poder venir, i me consta que en tenien ganes.
He fet molt cops aquest curs, però sempre amb nens o adolescents, i la primera vegada amb adults em feia estar neguitós. No se perquè, de seguida es va crear un ambient molt agradable i distés, ple de curiositat per les diferents coses que els ho anava explicant. He de dir que no hi ha escoles de cuina solar, o sigui que tot el que he aprés es autodidacta. Em sembla que això simplifica la qüestió, tots estem en el primer nivell, i per tant no hi ha ningú més avançat que un altre, i anem descobrint tot un mon plegats.
Que us puc dir del grup? Fantàstic!! No em podia imaginar un grup millor: de diversos pobles, de diferents edats, amb feines o ocupacions diferents, però tots preocupats amb el medi ambient des d'una perspectiva molt bona: què puc fer jo? També interessats amb la cuina, que es una manera molt amena de cuidar el planeta, ja que ens permet relacionar-mos amb la família o els amics, podríem dir que es la excusa.
El dia en qüestió va començar una mica tapat, però teníem moltes ganes de cuinar, o sigui que a primera hora ja vam començar a preparar els plats i a posar-los als diferents forns i cuines. Per tal de veure alguns dels plats que es poden preparar, vam fer pataques al romer, un parell de pizzes (gràcies Montse), un brownie, unes salsitxes, i peix. Mentre s'anava coent, nosaltres ens vam dedicar a acabar els forns que havíem començat el primer dia, i cap a la una, ja vam començar a preparar la taula. Com no podia ser d'una altra manera, la cloenda es va fer amb un piscolabis amb els menjars cuits al sol. No tot va sortir perfecte, les patates els hi va faltar mitja horeta més, i el brownie, una de sencera, però es va poder veure "in person" quant es de fàcil cuinar amb el sol. De fet, només cal paciència i sol.
Crec en definitiva que tots ens ho vam passar molt bé, i vam aprendre els uns dels altres. Vull agrair a tots els participants lo fàcil que em vau posar la feina, ha estat un plaer. Ja sabeu que si teniu dubtes, o feu experiments, o proveu un plat nou, aquí trobareu un lloc on compartir l'experiència.
El diumenge, a Campredó no vam tenir tanta sort. Hi havíem d'anar dissabte, però el curs de Tortosa ja s'havia ajornat un dia, i l'havíem d'acabar, o sigui que diumenge estàvem allà, amb tot preparat per cuinar... i a punt de ploure. Al final del matí va sortir tímidament el sol, però no es va fer res. Llàstima, la Fira al carrer de Campredó es una de les que està agafant més protagonisme, i congrega a un grup de gent molt gran. De tota manera, durant el matí molta gent que passava, en veure als aparells, s'interessava pel tema, ja que n'havien sentit parlar. Per als amics de Campredó (als enemics, ni aigua), ja saben que poden comptar amb nosaltres quan vulguin, ja que sempre es un plaer anar-hi.
Al cap i a la fi, un cap de setmana ben mogut...
Demà miraré de penjar les fotos, si algú en vol enviar, també les afegiré. gràcies.
Crec en definitiva que tots ens ho vam passar molt bé, i vam aprendre els uns dels altres. Vull agrair a tots els participants lo fàcil que em vau posar la feina, ha estat un plaer. Ja sabeu que si teniu dubtes, o feu experiments, o proveu un plat nou, aquí trobareu un lloc on compartir l'experiència.
El diumenge, a Campredó no vam tenir tanta sort. Hi havíem d'anar dissabte, però el curs de Tortosa ja s'havia ajornat un dia, i l'havíem d'acabar, o sigui que diumenge estàvem allà, amb tot preparat per cuinar... i a punt de ploure. Al final del matí va sortir tímidament el sol, però no es va fer res. Llàstima, la Fira al carrer de Campredó es una de les que està agafant més protagonisme, i congrega a un grup de gent molt gran. De tota manera, durant el matí molta gent que passava, en veure als aparells, s'interessava pel tema, ja que n'havien sentit parlar. Per als amics de Campredó (als enemics, ni aigua), ja saben que poden comptar amb nosaltres quan vulguin, ja que sempre es un plaer anar-hi.
Al cap i a la fi, un cap de setmana ben mogut...
Demà miraré de penjar les fotos, si algú en vol enviar, també les afegiré. gràcies.
Quina llàstima que no vam poder venir, però teníem un compromís a França tot el cap de setmana...però a la propera activitat que feu vindrem segur!
ResponEliminaUna abraçada,
Eli i Albert de Roquetes.